RECURSOS NATURALS
AIGUA
Les platges. La Pineda
Pineda de Mar es un municipi completament obert al mar. Disposa d’una platja ample i llarga amb sorra de gran qualitat, amb una llargada aproximada de 2 km i una amplada mitjana de 40 m.
Durant l’estiu les tasques de neteja són mes freqüents.
Al llarg de tota la platja es troben repartides 65 dutxes i aparcabicicletes.
La platja de Pineda l’hi han atorgat la bandera blava degut a la seva qualitat de sorra i aigua.
Tota la platja disposa de molt bona senyalització relacionat amb la bandera blava. També hi ha instal•lacions d’accés per persones amb discapacitats que coincideixen amb els accessos a la dutxa.
RECURSOS HISTÓRICS MONUMENTALS
Durant la primera meitat del segle XVI, l'antiga església romànica va ser substituïda per un nou temple, el nou temple era fortificatdegut al terrible saqueig del corsari Dragut.
La capella de Sant Rafael, modernament restaurada, és obra del 1908, segons assenyala una pedra de l'entrada. Destaca el portal adovellat, de pedra de gran qualitat.
El castell de Montpalau és al cim del turó de Montpalau, als vessants pinedencs del massís del Montnegre.
Les platges. La Pineda
Pineda de Mar es un municipi completament obert al mar. Disposa d’una platja ample i llarga amb sorra de gran qualitat, amb una llargada aproximada de 2 km i una amplada mitjana de 40 m.
Durant l’estiu les tasques de neteja són mes freqüents.
Al llarg de tota la platja es troben repartides 65 dutxes i aparcabicicletes.
La platja de Pineda l’hi han atorgat la bandera blava degut a la seva qualitat de sorra i aigua.
Tota la platja disposa de molt bona senyalització relacionat amb la bandera blava. També hi ha instal•lacions d’accés per persones amb discapacitats que coincideixen amb els accessos a la dutxa.
La riera de Pineda de Mar
La riera compte amb 15 km de llarg i aprofita l’aigua de torrents i altres rieres del Montnegre.
Neix a 500 m d’ altitud entre el Puig d’Hortsavinyà i el coll de les Planes, zona humida plena de cirerers etc
TERRA
Muntanyes de pineda de mar
El Montpalau, o turó de Montpalau, és una muntanya de 265 metres, es caracteritza pel seu sòl calcàri i poc profund que no permet el desenvolupament del bosc que fa que els arbres no puguin viure i sigui tot matolls.
Al seu cim s'hi poden veure les restes de l'antic castell de Montpalau on antigament havia estat ocupat per un assentament ibèric que ha deixat nombrosos vestigis.
El Turó de Sant Andreu és una muntanya de 379 metres que es troba entre els municipis de Pineda de Mar i Tordera.
El Turó de la Guàrdia és una muntanya de 240 metres que es troba entre els municipis de Santa Susanna i de Pineda de Mar.
El Turó de la Punta de Garbí és una muntanya de 421 metres que es troba entre els municipis de Calella i de Pineda de Mar .
El Turó de Llevant és una muntanya de 405 metres que es troba entre els municipis de Calella i de Pineda de Mar a la comarca del Maresme .
Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic.
El Turó de Migjorn és una muntanya de 403 metres que es troba entre els municipis de Calella i de Pineda de Mar .
El Turó de Sant Jaume és una muntanya de 88 metres que es troba al municipi de Pineda de Mar.
CLIMA , FLORA I FAUNA
Gaudeix d’un temps típicament mediterrani amb una temperatura mitjana de disset graus la qual cosa converteix a la vila en una destinació agradable en tota època de l’any.
Durant l’estiu les temperatures oscil•len els 30º mentre a l’ hivern no baixen de 5º i fenòmens com boira i gelades o precipitacions de neu són escassos.
Flora i fauna de Pineda
Boscos mediterranis i centreeuropeus de riberes, pins zones obertes i de cultiu. Destaca la presència de la típica comunitat mediterrània de carnívors com ara gats, toixos, senglars i mosteles.
RECURSOS HISTÓRICS MONUMENTALS
Torre de san Jaume
Torre del Castellar des Portellar, element fortificat mes ben conservat del municipi, correspon a una de les moltes torres de defensa que van ser construïdes al llarg de tota la costa entre els segles XIV I XVII.
L’aqüeducte de Can Cua
L'aqüeducte romà de Can Cua, a Pineda de Mar recollia les aigües d'un petit congost de la vall de Riu, a l'altura de Can Bufí, tenia una llargària de 3,5 quilòmetres, amb un desnivell de 40 metres, i durant el seu recorregut salvava quatre torrenteres.
Data de construcció cap a la fi del segle II, El mur és fet a base de pedres calcàries o granítiques extretes dels mateixos indrets per on transcorria l'aqüeducte.
Es va inicar l'expedient d'incoació de bé cultural d'interès nacional amb la categoria de zona arqueològica, però no ha estat declarat.
Església Parroquial de Santa Maria de Pineda de Mar
El prime document on es data la esglesia parroquial de santa maria es l'acte de consegracio realitzat pel bisbe de Girona, el 1079. L'Església de Pineda de Mar El 1246 va passar a dependre del monestir de Sant Salvador de Breda
L'Església de Pineda de Mar en Festes. Al segle XVIII s'afegiren a la nau central dues naus laterals i el campanar vuitavat. D'aquella època és també la façana, barroca, 36.
L'esgrafiat actual que caracteritza la façana va ser realitzat l'any 1948 segons el disseny de l'arquitecte Isidre Puig i Boada, basat en motius geomètrics i barroquitzants. Va ser restaurat a partir dels mateixos motllos el 1988. De l'interior cal destacar la cúpula de la capella del Santíssim, decorada per Josep Perpiñà, tres rosasses amb vitralls emplomats, obra de Domènec Fita, i una imatge de la Pietat tallada per Frederic Marès.
Les Capelles de Pineda de Mar
Ha pineda, hi ha diverses ermites escampades per tot el seu terme, són centres de devoció popular i forman un valuos llegat historic.
La capella de la mare de Déu de Gracia, que presideix la vila des d'un turo, va ser construida per un grup de mariners l'any 1715. És de planta rectangular, amb un porxo davant la porta i un petit campanar d'espadanya. Va ser saquejada i incendiada el 1936 i de nou el 1973.
Dins el nucli urbà es troba la capella de Sant Antoni, en un extrem del carrer del mateix nom. Edificada cap a la fi del segle XVIII, és de planta rectangular, amb una façana curvilínia presidida per una espadanya.
La petita capella de Sant Jaume, bastida al segle XIX, també de planta rectangular, amb portal de llinda i brancals de pedra.
La capella de Sant Rafael, modernament restaurada, és obra del 1908, segons assenyala una pedra de l'entrada. Destaca el portal adovellat, de pedra de gran qualitat.
Capelles més antigues, de les quals només es conserven alguns vestigis, són la de Sant Andreu, romànica, esmentada el 1076, i la del castell de Montpalau, dedicada a Sant Miquel, que només conserva els fonaments.
Altres Masies de Pineda de Mar
El terme de Pineda conserva encara un bon nombre de masies, algunes d'elles de gran interés històric i arquitectònic, que palesen la importància de l'agricultura en l'economia del municipi al llarg de tota la seva història i encara en l'actualitat.
Entre elles podem citar Can Teixidor, al límit amb Calella. Segons Bonet i Garí, l'edifici és del segle XVII.
Molt a prop de la Torre de Merola hi ha la masia de Can Feliu de Merola del segle XVI.
A les afores de la vila hi ha la Rectoria Vella, casal fortificat mitjançant una torre de planta quadrada. En elles podem llegir les dates 1.707 i 1.708.
No gaire lluny, dalt del turó del mateix nom hi ha Can Roig, edficada sobre les ruïnes d'una antiga vil.la romana.
Can Palau de la Guitarra, situada prop del aqüeducte, conserva la seva estructura original, probablement molt antiga.
Creu de Terme de Can Quintana
Les creus de terme són creus monumentals de pedra situades a la vora dels camins amb la funció de delimitar el territori i atorgar-li alhora una certa protecció espiritual.
A Pineda hi ha dues creus de terme, malgrat que una d'elles només conserva el basament i fust originals.
La creu de terme situada al pati de Can Quintana, es conserva gairebé intacta. És una obra gòtica, del segle XIV. Presenta en una cara la imatge del Sant Crist i en l'altra, la Mare de Déu amb el Nen.
L'altra era situada darrere l'esglèsia i era el més pur estil gòtic flamíger. Va resultar malmesa durant la guerra carlina i definitivament destruïda l'any 1936. Actualment podem contemplar el seu basament i una part del fust originals davant de la façana de l'església, amb el senzill coronament d'una creu de ferro forjat.
Sant Pere de Riu
La documentació més antiga que en fa referència Imatge de Sant Pere de Riu és de l'any 1185 a través d'una butlla del papa Innocenci IV, la pàrroquia va tenir sacerdot propi i avui dia està novament oberta al culte, mentre que la rectoria era habilitada com a casa de colònies.
L'església manté l'estructura romànica original, del segle XI, conserva encara dos finestrals romànics. Darrera el campanar hi ha una antiga construcció, coneguda com un Mirador que alguns autors han datat en època preromànica o visigòtica.
Castell de Montpalau
El castell de Montpalau és al cim del turó de Montpalau, als vessants pinedencs del massís del Montnegre.
Cal destacar que aquest castell tenia un paper de fortalesa, no una funció residencial o d'habitatge permanent
Molts segles abans de la construcció del castell, el lloc havia estat ocupat per un assentament ibèric que ha deixat nombrosos vestigis, datables a partir del segle IV aC, poblament que va tenir continuïtat en època romana. El castell era fet de pedres calcàries mitjanes, més o menys afilerades i unides per morter de calç i sorra. Es creu que al segle XV ja era força malmè
Torre de Merola
Té una torre de defensa de planta circular i diversos elements arquitectonics. També conserva algunes restes de la capella dedicada a Santa Anna (s XVII).
Pertanyia al domus medieval del castella de Montpalau i els seus propietaris eren els senyors de Merola o Menola.
Els edificis eren units vorejat d'un mur. Els elements gótics conservats són del s.XIII i la major construcció del s.XV.
.jpg)
.jpg)
RECURSOS CULTURALS
Can Cànoves
La Mora s/n a la falda de Mon Palau
Espectacular masia tradicional catalana,situada als peus del turó de Montpalau,destaca la casa de finals de segle XIV adossada a la qual hi ha la torre de defensa.
Can Jalpí
Carrer de Sant Joan s/n(carretera N-11 km 671)
Antiga masia adquirida als anys setanta ha estat objecte de restauració i rehabilitació per destinar-la a activitats socioculturals. Propietat de la família Coll.
Biblioteca Manuel Serra i Moret
A començament del segle XX, Catalunya va establir la xarxa de biblioteques populars, a Pineda hi va adjudicar Manuel Serra i Moret. Inspirat pel noucentisme la burgesia industrial catalana com a reacció al modernisme retornant-hi als valors de l’arquitectura clàsica. Fou inaugurada l’any 1922, reformat cap el 1981. Actualment duu el nom del que fou l’alcalde de Pineda i polític català.
Edificis dels segles XIX-XX,
Pineda encara era una vila petita formant-hi un nucli amb els carrers majors Ciutadans i Sant Antoni a la vora de la platja fins arribar-hi. Al carrer del Mar compta amb diversos edificis estiuejats destacant Cal Comandant, residència de les germanes dominiques i Can Rivera . Can Coronel també destaca amb d’arquitectura clàssica i d’aspecte senyoral. Al carrer Balmes hi trobem la casa del doctor Bartomeu, un casal modernista i al carrer Consolat de Mar hi és l’edifici senyorial de Can Basart. Isidre Puig i Boada, va ser l’autor del pla general d’alineacions de places i carrers de Pineda cap el 1922, a més, va projectar dos edificis del poble, com ara l’ajuntament de l’any 1914 antigament un hostal. L’altre es la casa número 22 del carrer del Mar, caracteritzada pels seus esculpits florals.
 |
| Ayuntamiento plaza de atalunya Nº1 |
 |
| Cal Comandant y Can Ribera C/ del Mar |
 |
| Can Gelabert C/Mayor 11 |
Edificis Contemporànies
La majoria dedicada al sector públic. L’escola de Sant Jordi, obres dels arquitectes Oriol Bohigas, Josep M. Martorell i David Mackay, del 1967 destaca en el seu plantejament conceptual, com a arquitectura escolar. En Setembre del 1996 s’inaugurà el poliesportiu Can Xaubet obra del arquitecte Manuel Bullet. El institut de secundària Joan Coromines del carrer Extremadura, obra dels arquitectes Julio Laviña i Maria Pilar de la Villa. El CEIP Montpalau de l’arquitecte E. Minguillón i el CEIP Mediterrània d’A. Pruñonosa.
Antic Nucli Urbà
El nucli urba de pineda, conegut com la Poble de sa Buada, data del S.XII, al costat de camí ral prop de la esglesia.
Cap a les acaballes del S.XV ja acavada la guerra civil, comença a aumenta la població i l'embrionari nucli urbà de sa Buada va passar a ser conegut com Pineda. És en aquella època quan s'obre el camí de Mar, que facilitava la comunicació amb el litoral i a través del qual es rebia l'avituallament de gra i fins i tot de bestiar. En una escriptura de 1497, signada a la notaria de Can Coll, els senyors de Montpalau establien el permís per circular sobre el nou camí, restringit als habitants de Pineda, Sant Pere de Riu, Vallmanya i Horsavinyà.
No hay comentarios:
Publicar un comentario